NOTRE DAME 

La catedral de Nostra Senyora és una catedral de culte catòlic, seu de l'arxidiòcesi de París, la capital de França. Dedicada a la Mare de Déu, mare de Jesucrist, se situa a la petita illa de la Vaig citar, envoltada per les aigües del riu Sena.

CATEDRAL DE NOTRE DAME

La seva edificació va començar l'any 1163 i, per 1260, ja estava completada en la seva major part, tot i que es va acabar en l'any 1345 i es va modificar de manera freqüent al llarg dels segles següents, a causa de necessitats de renovació i també per la  evolució de l'gust dominant.

NOTRE DAME (1994)

NOTRE DAME  (2013)

LOCALITZACIÓ:

 6 Parvis Notre-Dame - Pl. Jean-Paul II, 75004 Paris, Francia

PARTS DE LA CATEDRAL:

1. FAÇANA OCCIDENTAL:  És la façana principal i la de major monumentalitat. 

Allà es troben 3 portes anomenades : 

                - Porta de la banda nord: Porta de la Mare de Déu.

             

                 - Porta central: Porta de l'Judici Final.

                 - Porta de la banda sud: Porta de Santa Anna.

2. INTERIOR:  L'interior de la catedral destaca per la seva lluminositat, gràcies als amplis finestrals que s'obren a la capçalera, el claristori, el trifori i les naus laterals.







A la capçalera, destaca la monumental Pietat, esculpida per Nicolas Coustou al segle XVIII, i que presideix la catedral des del centre de l'absis. Envolten a l'estàtua sengles efígies del rei Lluís XIII, obra de Guillaume Coustou, i Lluís XIV, per Antoine Coysevox.





3. ÒRGAN: L'òrgan principal de la catedral és un destacat instrument, obra d'Aristide Cavaillé-Coll en la seva major part; posseeix una caixa adornada amb autòmats. La plaça d'organista titular de Notre Dame és un dels més alts honors a què pot aspirar un músic. Entre els que l'han ocupat destaca Louis Vierne, que va ser organista entre els anys 1900 i 1937.





4. CAMPANES: La catedral de Notre Dame te 10 campanes, cada una te el seu nom la seva massa y el seu diàmetre.

         

      


ART A LA CATEDRAL DE NOTRE DAME:

• Literatura:  Durant el Romanticisme, Victor Hugo, va escriure, el 1831, la novel·la La nostra Senyora de París. Els fets que narra transcorren a la catedral durant l'Edat Mitjana i tenen com a protagonista a Quasimodo, que s'enamora d'una gitana de nom Esmeralda. Quasimodo, que toca les campanes de la catedral i s'encapritxa d'ella, li va servir a l'autor per reivindicar la restauració de l'edifici.

• Cinema:  La història es va portar per primera vegada a la gran pantalla amb Esmeralda, pel·lícula en la qual Charles Laughton interpreta el geperut i Maureen O'Hara fa d'Esmeralda. A aquest primer film el van seguir desenes, si bé Anthony Quinn i Gina Lollobrigida van protagonitzar el més famós el 1956. Disney va adaptar l'obra en 1996 amb un film d'animació, El geperut de Notre Dame.

• Pintura:  La catedral de Notre Dame figura representada en pintures i il·lustracions de llibres des de l'època gòtica. Les seves imatges més primerenques són segurament les miniatures que apareixen en Les molt riques hores de l'Duc de Berry dels germans Limbourg i en el Llibre d'Hores d'Étienne Chevalier de Jean Fouquet.

INCENDI:

La catedral va patir un incendi que es va iniciar a la tarda de el 15 d'abril de 2019 a la teulada de l'edifici i va ocasionar danys considerables. L'agulla de la catedral i la sostrada es van desplomar i tant l'espai interior com molts béns mobles van ser greument danyats



                          

L'àngel de la independència

L'àngel de la independència

Acabada l'independència, es va considerar construir al centre no ocupat pel Mercat del Parián de la plaça d'armes de la ciutat de Mèxic, un monument a l'independència, similar a què s'havia construït anys abans al rei espanyol Carles III durant el virregnat . És així com es van convocar diversos concursos entre 1821 i 1843, que mai van fructificar pel constant canvi de gobern. En 1843 el llavors president Antonio López de Santa Anna va convocar, amb el suport de l'Acadèmia de Sant Carles, un concurs per a seleccionar un projecte per erigir un monument a l'independència. Les bases del concurs sol·licitaven que el projecte contemplés les següents característiques: que sigui un monument basat en una columna honorària amb una alçada mínima de 42 m, rematada per una estàtua de la victòria, al peu estigui una basa o pedestal adornada per estàtues i baix relleus, tot envoltat per una reixa i altres monuments menors que adornaran la plaça, tot recobert de marbre, amb estàtues i adorns de bronze. A aquest concurs van concórrer participants nacionals i estrangers, guanyant el projecte l'arquitecte francès Enrique Griffon, que va ser seleccionat pels jutges de l'Acadèmia de Sant Carles. A l'presentar-el projecte al president Santa Anna, aquest no ho va considerar adequat i va designar com a guanyador el projecte de Lorenzo de la Hidalga, que era més del seu gust, encara que hagués quedat en segon lloc. El premi a el primer lloc de 300 pesos es va lliurar a l'francès Griffon i es van iniciar els treballs per construir el projecte de Lorenzo de la Hidalga. Aquest projecte complia amb les bases, amb una columna d'ordre corinti, rematada per una Victòria, amb tres baix relleus al pedestal, un representant el Crit de Dolores (1810), un altre l'Entrada de l'Exèrcit Trigarante (1821) a la ciutat de Mèxic i el tercer la batalla de Poble Vell a Tampico (1829), aquesta última dirigida pel mateix Santa Anna.

Sobretot es troba una estàtua buida de bronze, que representa la Victòria Alada en actitud de vol amb les ales obertes, amb el braç dret estès i sostenint una corona de llorer en actitud de col·locar-la sobre el cap dels herois; el braç esquerre estès cap avall i enrere sostenint a la mà una cadena trencada de tres baules, símbol dels tres segles d'el virregnat i la dependència política d'Espanya. Tota ella revestida per full de pa d'or. A aquesta estàtua se li dóna en específic el nom popular de Àngel o l'Àngel de la Independència.

Sota la Victòria Alada hi ha una caseta amb una porta a l'orient que dóna accés a una terrassa de no més de 0,80 m, que la recorre perimetralment i està protegida per una barana de bronze repujat que antany tenia escuts de bronze en les quatre cares amb les inicials RM "República Mexicana". Un capitell format per quatre àguiles amb les ales esteses, volutes i fulles d'acant en els quatre costats sosté a aquest mirador.

En l'orient de l'pedestal, se situa a la part superior un grup escultòric anomenat «Apoteosi de l'Pare de la Pàtria» compost per tres figures, dues d'elles figures simbòliques. Dempeus s'ubica, enarborant una bandera mexicana, el capellà Miguel Hidalgo, a sud asseguda amb un llibre i una ploma la musa de la Història, a nord en actitud d'aixecar-se i oferint als Hidalgo una corona de llorer es troba La Pàtria. El pedestal de base quadrada té en els extrems quatre estàtues a un nivell una mica inferior que la d'Hidalgo, corresponent a José María Morelos la de al sud-orient, a Francisco Xavier Mina la de l'surponiente, a Nicolás Bravo la de l'norponiente ia Vicente Guerrero la de l' nororiente.

MOÁIS

MOÁIS:
Un Moái és una estatua monolítica ubicada en la illa de Pascua, perteneix a la regió de Valparaíso en Xile. Els moáis són el principal actractiu de la illa.

Els més de nou-cents moais coneguts esculpits pels antics rapa nui estan distribuïts per tota l'illa. La majoria d'ells van ser llaurats en toba de el con volcànic Rano Raraku, on queden més de quatre-cents moai en diferents fases de construcció. La data històrica de tot el desenvolupament de les diverses tècniques constructives es va desenvolupar a l'illa entre el 700 d.C i el 1600 d.C Tot indica que la pedrera va ser abandonada de sobte i van quedar estàtues a mig llaurar a la roca. Pràcticament tots els moai acabats, originalment situats sobre una plataforma o altar cerimonial, anomenada ahu en idioma rapanui, van ser posteriorment enderrocats pels illencs nadius en el període següent a la cessació de la construcció, al segle XV. Des de 1956 uns pocs d'ells han estat restaurats.

El Significat dels moais és encara incert, i hi ha diverses teories al voltant d'aquestes estàtues. La màs comuna d'elles és que les estàtues van ser tallades pels habitants polinesis de l'illa, entre els soglos IX i XVI.

Monument històric ( Taj Mahal)

                          EL TAJ MAHAL 

És un gran mausoleu a la Ciutat d'Agra a l'Índia,

l'emperador mogol Xa Jahan el va fer construir en honor a la seva difunta esposa , la seva esposa va morir donant llum El seu catorzè fill. 

És va començar a crear a l'any 1631 I va finalitzar al 1654 . Les característiques d'aquest temple són :

-Estil arquitectònic ; arquitectura mogola 

-Material ; marbre 

-Mesura ; Cúpula 20m d'amplària I 60m d'altura 

És un patrimonio cultural, la religió que es práctica es la de l'islam . 

El nombre de visitants pero any més o manco es de 10.000.000 (2019). 

És considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola, que sol combinar elements d'estil islàmic,  persa, indica i turc.  Es n'ha destacat Especialment el caràcter romàntic de l'edifici. Va ser erigit entre el 1631 i el 1654 i és calcula que van caldre uns 20.000 homes per construir-ho. Tot i que la part més coneguda de l'Taj Mahal és el mausolèu cobert per una cúpula de marbre blanc, el 7 de juliol de l'any 2007, el Taj Mahal va ser reconegut com una de les Set noves meravelles de l'món, una iniciativa privada sense el soporte de la UNESCO.

                    característiques

1.Tot i que el Taj Mahal va començar a construir-se en 1631, va trigar més de vint anys a ser acabat en 1653. Va resultar ser un projecte ambiciós, amb un cost final d'uns 32 milions de rupies (423.741 €), una quantitat exorbitant per l'època. Molt temps després, a causa de el mal tracte rebut per part d'algunes tropes britàniques establertes a l'Índia des de mitjans de segle XVI, Lord George Curzon, Virrei de l'Índia, va ordenar la restauració de l'Taj Mahal a la fi de segle XIX.

2.Gràcies a les propietats de l'marbre blanc i depenent de la intensitat de el sol i moment del dia, els colors de les parets de l'Taj Mahal es transformen, aconseguint fins a 10 tonalitats diferents, fins i tot en la nit. Això és a causa que el marbre reflecteix la llum en cada moment. Per tant, en les matinades seves muralles adquireixen tons rosats, per donar pas a un blanc brillant en els matins, quan el sol està en tot el seu apogeu. Ja en la nit, a la resplendor de la lluna, el palau pren una coloració com d'or brunyit, la qual cosa fa més fascinant encara contemplar tan majestuosa construcció.

3.El marbre és el material principal, però no qualsevol, sinó el més pur i fi marbre portat de Rajasthan, Tibet, Afganistan i fins de la Xina. El mausoleu central, on hi ha les dues tombes de la parella imperial, és de color blanc amb pedres precioses i semiprecioses incrustades. Els costats estan units per arenisca vermella. En les seves parets es troben fins a 30 varietats de gemmes precioses.El Taj Mahal és un exemple exquisit que combina diferents estils en perfecta harmonia i bellesa. Destaca, principalment, l'estil mogol, en combinació amb el persa (més en els mosaics) i l'islàmic (en minarets i en la mesquita). Els seus cúpules amb ceba, els gravats en gemmes precioses o la seva fotografiada safareig (estany) componen una part essencial d'aquesta icona de l'Índia.

pol•lèntia

POL•LÈNTIA

INTRODUCCIÓ

Les restes de la ciutat romana de Pol•lèntia es troben al nord de l'illa de Mallorca, fins a mitjans de segle XX no van començar a estudiar-se i a posar-se en valor les restes gràcies a la feina de la Fundació nord-americana Bryant.
La decadència de Pol•lèntia començaria cap al segle IV, quan després de la invasió de la vila vàndal, la ciutat va quedar abandonada sense ser mai més rehabilitada, sent aprofitats les seves restes com necròpolis a partir d'al segle VI.

URBANISME DE POL•LÈNTIA

EL TEATRE:

El teatre principal de Pol•lètia se situa a les afores del perímetre urbà,
la graderia es trobava semi excavat a la roca aprofitant una suau pendent, on es podien asseure en total entre mil cinc-centes i dues mil persones les quals quedaven acomodats en diferents nivells segons la seva jerarquia social. El conjunt es troba bastant perdut, tot i que està perfectament reconeixible de la graderia amb les seves escales d'accés.

ZONA RESIDENCIAL:

La principal zona residencial de Pol•lèntia, coneguda com

 "Àrea de la Portella". 

Es conserven a l'Àrea de la Portella restes de diverses domus que permeten reconstruir de manera força fefaent l'original disposició dels habitatges dels notables patricis de Pollentia.

VISITES

És un monument històric que es pot visitar.

HORARIS:

*Horari d'estiu (maig a setembre): de dimarts a diumenge, de 9:30h a 20 h, tancat els dilluns i festius.

*Horari d'hivern (octubre-abril): de dimarts a divendres de 10h a 16 h, dissabtes i diumenges, de 10 h a 14 h, tancat els dilluns i els dies tancats.

PREU: 

3€ per persona

ON LA PODEM TROBAR?

Pol·lèntia es troba el carrer Sant Jaume, 30, prop de l'església de Sant Jaume.                                       

Església de Sant Jaume

Estatua de la libertad

Introducció: Situada a Nova York a una illa, creada a França,  s'ho va regalar com a signe d'amistat. Al principi es coneixia com "La libertad iluminando al mundo". No va ser fins a 1924 que L'Estàtua de la Llibertat es va considerar Monument Nacional.

Què és:Creada per l'escultor francès Frédéric Auguste Bartholdi i l'estructura interna va ser dissenyada per l'enginyer Alexandre Gustave Eiffel.Va convertir en un símbol a Estats Units i representa, en un pla més general, la llibertat i emancipació respecte a l'opressió. Hi ha dues parts ben diferenciades de l'estàtua de la llibertat. La primera, la que podem veure, el cos de l'estàtua: En la seva majoria, la pell de l'Estàtua de la Llibertat està feta d'una fina capa de coure. La segona és l'estructura interna de la mateixa, l'esquelet. Suposava tot un repte ja que havia de ser resistent per suportar a l'Estàtua de la Llibertat però no molt pesat, ja que havia de creuar l'atlàntic navegant. Per aquestes raons, el material triat va ser l'acer, de què es van utilitzar 125 tones.

creada per

                                                                

Frédéric Auguste Barthodi 

               

Alexandre Gustave Eiffel

                      

 UBICACIÓ:

Ubicat a l'illa de la llibertat en Nueva York en USA,

Monument historic de seville

La catedral de Sevilla


La catedral de Sevilla es la catedral cristiana més gran del món.Va ser construida per n'Alfonso Martínez , Pedro Dancart , Carles Gatlés Ruan y Alondo Rodríguez a l'any 1401 fins l'any 1528.

Presenta tres portades a la façana dels peus, dues a la capçalera, una a cada braç del creuer a la banda sud i la de la banda nord que dóna al pati dels tarongers, una més petita també al pati dels tarongers anomenada del llangardaix i una altra que comunica amb l'església del sagrari. I finalment la “Portada del Perdón”, que és la porta d'accés al pati dels Tarongers des del carrer
Alemanys.

Te una alçada de 76 metres X 116 metres i 12 hectarees , la seva planta es rectangular amb cinc naus.L’edfici posseix 17 naus adornades amb arcs de ferradures i un ampli pati que es nom el pati dels taronjers