L'àngel de la independència

L'àngel de la independència

Acabada l'independència, es va considerar construir al centre no ocupat pel Mercat del Parián de la plaça d'armes de la ciutat de Mèxic, un monument a l'independència, similar a què s'havia construït anys abans al rei espanyol Carles III durant el virregnat . És així com es van convocar diversos concursos entre 1821 i 1843, que mai van fructificar pel constant canvi de gobern. En 1843 el llavors president Antonio López de Santa Anna va convocar, amb el suport de l'Acadèmia de Sant Carles, un concurs per a seleccionar un projecte per erigir un monument a l'independència. Les bases del concurs sol·licitaven que el projecte contemplés les següents característiques: que sigui un monument basat en una columna honorària amb una alçada mínima de 42 m, rematada per una estàtua de la victòria, al peu estigui una basa o pedestal adornada per estàtues i baix relleus, tot envoltat per una reixa i altres monuments menors que adornaran la plaça, tot recobert de marbre, amb estàtues i adorns de bronze. A aquest concurs van concórrer participants nacionals i estrangers, guanyant el projecte l'arquitecte francès Enrique Griffon, que va ser seleccionat pels jutges de l'Acadèmia de Sant Carles. A l'presentar-el projecte al president Santa Anna, aquest no ho va considerar adequat i va designar com a guanyador el projecte de Lorenzo de la Hidalga, que era més del seu gust, encara que hagués quedat en segon lloc. El premi a el primer lloc de 300 pesos es va lliurar a l'francès Griffon i es van iniciar els treballs per construir el projecte de Lorenzo de la Hidalga. Aquest projecte complia amb les bases, amb una columna d'ordre corinti, rematada per una Victòria, amb tres baix relleus al pedestal, un representant el Crit de Dolores (1810), un altre l'Entrada de l'Exèrcit Trigarante (1821) a la ciutat de Mèxic i el tercer la batalla de Poble Vell a Tampico (1829), aquesta última dirigida pel mateix Santa Anna.

Sobretot es troba una estàtua buida de bronze, que representa la Victòria Alada en actitud de vol amb les ales obertes, amb el braç dret estès i sostenint una corona de llorer en actitud de col·locar-la sobre el cap dels herois; el braç esquerre estès cap avall i enrere sostenint a la mà una cadena trencada de tres baules, símbol dels tres segles d'el virregnat i la dependència política d'Espanya. Tota ella revestida per full de pa d'or. A aquesta estàtua se li dóna en específic el nom popular de Àngel o l'Àngel de la Independència.

Sota la Victòria Alada hi ha una caseta amb una porta a l'orient que dóna accés a una terrassa de no més de 0,80 m, que la recorre perimetralment i està protegida per una barana de bronze repujat que antany tenia escuts de bronze en les quatre cares amb les inicials RM "República Mexicana". Un capitell format per quatre àguiles amb les ales esteses, volutes i fulles d'acant en els quatre costats sosté a aquest mirador.

En l'orient de l'pedestal, se situa a la part superior un grup escultòric anomenat «Apoteosi de l'Pare de la Pàtria» compost per tres figures, dues d'elles figures simbòliques. Dempeus s'ubica, enarborant una bandera mexicana, el capellà Miguel Hidalgo, a sud asseguda amb un llibre i una ploma la musa de la Història, a nord en actitud d'aixecar-se i oferint als Hidalgo una corona de llorer es troba La Pàtria. El pedestal de base quadrada té en els extrems quatre estàtues a un nivell una mica inferior que la d'Hidalgo, corresponent a José María Morelos la de al sud-orient, a Francisco Xavier Mina la de l'surponiente, a Nicolás Bravo la de l'norponiente ia Vicente Guerrero la de l' nororiente.