El problema de les industries
La contaminació industrial és provocada per l'emissió de substàncies nocives, tòxiques o perilloses, que són alliberades al medi, i es van acumulant a l'aigua, aire, sòl, aliments, i incloïa en Els nostres Teixits.
L'impacte ambiental
a priori més temut de les centrals nuclears és el causat pels elements
radioactius que es produeixen al reactor per a generar la calor utilitzada per a moure la turbina energia mecànica) i transformar-la en electricitat. Alguns àtoms radioactius poden alliberar-se i propagar-se a l'atmosfera o a l'aigua del mar (a Vandellòs, per exemple) o d'un riu (per exemple a la d'Ascó), però la gran majoria es controlen i es gestionen com a residus radioactius, de manera que els veïns no es veuen afectats.
Des de l'accident de la central nuclear de Txernòbil, a tota Europa
hi ha un pla de vigilància i control de la radioactivitat a l'aire, que
afecta les centrals nuclears i la resta del cel europeu, per mitjà
d'una xarxa de detectors de radiació atmosfèrica.
L' aigua que es utilitza per enfria els reactors nulears prove dels rius i quan fa la seva funcio aquesta aigua esta contaminada,arriba a destruir la naturaleza del alredor i als animals de la zona terminan de vegades amb mutacios.Els paisos que utilisan aquest medison(Espanya,EstatsUnits,frança
,Alemanya,Argentina,Japo,India,Sud Africa,Iran.Suecia,Rusia i altres paisos dela unio Europea).
,
El risc nuclear és petit, com ja indicaven les xifres del famós informe preparat per Rasmussen (avui la probabilitat d'accident és de 10-5 i en nous dissenys de 10-6). El risc és tan baix perquè la probabilitat de produir-se un accident és molt petita. Després de recollir l'experiència dels dos accidents més greus de la història, els de Three Mile Island (TMI) i Txernòbil, la probabilitat d'ocurrència segueix sent molt petita, i amb els nous dissenys i plans establerts el dany potencial ocasionat també segueix decreixent en magnitud.
El combustible irradiat no pot emmagatzemar-se indefinidament
«La causa -afirmen- rau en la impossibilitat de les plantes de retractament de Winscale, a Gran Bretanya, i Le Haag, a França, per processar aquest material, recuperant del mateix el seu contingut d'urani enriquit i de plutoni, útils com a combustible el primer i com a matèria primera per fabricar bombes atòmiques, el segon. »« el combustible irradiat no pot emmagatzemar-se indefinidament tal com surt de¡ reactor. No hi ha recipient que pugui aguantar les elevades temperatures que desprèn aquest material durant els milers d'anys d'activitat radioactiva. »
